Ramallosa Musical

O  gent  va utilitzar la música en moltes ocasions i per molts motius: per expressar les seves preocupacions, per transmetre normes socials, per protegir-se del mal i atraure favors divins, per celebrar fets vitals, per facilitar la feina, per divertir-se o per facilitar els temps difícils. ... Com que l'esdeveniment que no servia d'excusa per cantar, tocar o ballar era rar, va sorgir diversitat de gèneres musicals. Aquestes expressions musicals, a més, sovint estan fortament lligades a tradicions, ritus, obres i coneixements populars, i és impossible separar-les.

Les cançons gallegues més antigues utilitzen una petita varietat d'escales. La mateixa melodia varia en to, entonació i fins i tot ritme segons l'intèrpret i la zona geogràfica. Fins i tot en el mateix intèrpret van canvis; moltes melodies es construeixen definitivament en el mateix moment de cantar-les, sent la interpretació individual un valor important dins de la música gallega.

Alguns gèneres no estan totalment tancats o no estan totalment definits, o tenen variants o noms diferents al llarg de la geografia. Alguns gèneres es defineixen per la seva utilitat o temàtica, mentre que d'altres es defineixen pels ritmes, cosa que dificulta la seva classificació. Les lletres i les melodies sovint es combinen lliurement, i fins i tot una mateixa melodia s'adapta a diferents ritmes i funcions, segons l'intèrpret i la zona. No obstant això es distingeixen alguns gèneres amb característiques pròpies o temàtiques.

• Diverses cançons religioses estan relacionades amb la celebració de Nadal. El  aninovos  i la  reis  o  panxoliñas  es cantaven l'última nit de l'any i cap al sis de gener respectivament. Aquest últim havia narrat la tradició del naixement del nen Jesús. Posteriorment van ser substituïts per  nadales , peces d'origen culte, amb un ritme de muiñeira nova però més lenta [3] . Totes aquestes cançons eren interpretades a cor i acompanyades de percussió i cornamusa. Van començar amb una sol·licitud de llicència i van acabar amb una  Regal de Nadal , és a dir, demanar regals o invitacions a xoriços, vi o alguna larpeirada. El  manuals  són un gènere més modern en què es felicita als sants el primer de l'any.

• No  Carnaval  i a la festa de la  maig  la música s'utilitzava per fer crítiques i burles en públic sobre els fets que havien tingut lloc durant l'any. Es feien actuacions d'humor i actuacions més o menys improvisades. Els nens van ser els principals protagonistes de la  Maig , però fossin aquests o els més grans, no era estrany que es demanés una compensació econòmica per l'actuació o, més modernament, per les fulles que es repartien després de l'actuació.

A  zanfona  era un instrument típic del cant de cecs

• El  quants bressols , bressols o bressols es feien servir per dormir els més petits de la casa. Eren de ritme lent, i tots dos podien tenir un tema infantil i fins i tot explicar una història. Altres cançons significatives van ser les cançons infantils, les enumeracions i altres cançons que acompanyaven els jocs infantils.

• El  alalás  són la forma de música gallega més antiga i coneguda. Van cantar sols, sense acompanyament musical i amb ritme lliure. Es basen en un tema breu que repeteix la melodia que també es pot separar amb frases de cornamusa. Les melodies eren quasi sempre diatòniques.

• Vinculats a l'obra estaven els racons d'arada, de  seitura , maçar-la  llençols  -com  espadeladas -, racons de maça  llet , i per a altres treballs semblants. També hi havia cançons associades a oficis concrets: cantants, picapedrers, ferrers... Aquestes cançons eren o bé de ritme i interpretació lliure, o bé d'un ritme molt marcat i adequat al ritme de treball i moviment corporal. D'aquesta manera, aquestes cançons ajudaven a portar la solitud del moment o a ajustar el ritme d'un treball sovint col·lectiu.

• En els casaments no van faltar expressions musicals, sent propis d'ells el  regueifas , denominació tant d'un fil amb el qual es donava a la parella, un ball que es feia en el seu honor, un tipus de ball en què la núvia portava el fil al cap i una cançó consistent en un diàleg improvisat i amb melodies pròpies en les quals competia per veure qui es quedava sense idees per continuar. [3]  N'hi havia d'altres tipus  cançons de noces , que amenitzaven les celebracions, recordaven als nuvis les seves obligacions, o permetien als padrins mostrar la seva generositat.

• Les regueifes també es donen fora de l'àmbit dels casaments, ja sigui amb cançons totalment improvisades, o amb lletres ja conegudes pels intèrprets. Aquesta última modalitat s'anomena  repte , i en ell poden participar dos grups que utilitzen les cançons en forma de  insult  i burla. La regueifa i el repte van ser els principals gèneres dialogats, als quals cal afegir les cançons de preguntes i respostes i el  paràgrafs , diàlegs amorosos entre home i dona o una paròdia d'ells, amb un cert caràcter narratiu.

• El  racons cecs  e  els romanços , juntament amb les cançons de carnaval, són un pont entre la música oral i la escrita. Era habitual que els intèrprets, després de la representació, venguessin la lletra impresa; era el que es va anomenar  literatura de corda , perquè les fulles amb les lletres estan lligades amb una corda. D'aquesta manera, els romanços es mantenien fixes i eren menys propensos als canvis per defectes de transmissió. Els romanços eren tan comuns a la tradició peninsular, adaptant-los a melodies preexistents, tan pròpies de Galícia o fins i tot a una temàtica totalment local. [3]  Eren clarament narratius, i tots dos servien per narrar fets històrics, notícies de l'època o afers locals, de vegades amb intenció moralitzadora.